ENTREVISTES

L’ENTREVISTA: SISU COROMINA, saxofonista i compositor de Tarannà
20/05/09 Text: Cristina Ros



El bisbalenc Sisu Coromina, saxofonista i compositor, lidera el grup Tarannà. L’especialitat del grup és el jazz i aquest dissabte actuen al Mundial presentant el seu primer disc “Senyals de vida”. Aquesta actuació tancarà el cicle, organitzat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, “Músics fan Bisbal” que es va iniciar-se amb Mazoni el passat 21 de febrer.




- On has après a tocar i de qui n’has après?

Vaig començar a l'escola de música “ca la Pardo” tot i que de seguida vaig tocar amb gent i grups, que és el que més m’ha format, a banda de tota la música que he sentit en discs i concerts.



- Com et defineixes com a persona? I com a músic?

Em sembla que els dos aspectes van molt lligats. Em considero exigent -a vegades massa- i preocupat per trobar sempre una cosa amb què sentir-m'hi identificat i involucrat a fons.



- Quins són els ingredients de la teva música?

Em considero més un músic de avantguarda que tradicional. Tot i que m’agradaria molt conèixer les arrels de la música tradicional, que en certa manera ja busco. Els ingredients són la improvisació, la composició, i totes les hores que hi puc posar. Treballo amb un septet.



- Com són els teus ídols musicals?

Són gent molt autèntica, que busquen sempre una cosa pròpia i anar més enllà. Gent que es pren l’art com una experiència mística.



- He llegit que el grup es troba en fase de preparació del segon disc, “Pintades d’amor i de guerra”, com serà,? Diferent del primer, “Senyals de Vida”?

Diferent, perquè ara hi ha una formació estable (tres vents, veu, bateria baix i piano) i en l’anterior hi havia molts convidats i instruments diferents. Musicalment, hi ha una línea més homogènia, no tant eclèctica com en l’anterior. També hi ha una feina d’assajos prèvia amb el grup molt important, que en l’anterior vaig fer sol.



- Per què t’has decantat pel jazz i no per altres tipus de música?

No és que m’hagi decantat pel jazz. A mi m’interessa la música on la improvisació i la sorpresa tenen un paper molt important. Això és el que m’atrau. També hi ha grups de reggae, de rock, flamenc, etc., que tenen aquest aspecte que m’atrapa.



- Com creus que es viu actualment el jazz al nostre país?

Doncs..., precisament, el trobo mancat d’això que et deia, de risc, li falta transgressió comparat amb el que es feia als anys 70 o es fa ara a l’estranger. Ara mateix, a Catalunya, és més transgressor en Sanjosé que molts jazzeros. El jazz s’ha quedat “majoritàriament” en una vitrina. És la música clàssica del s.XXI; els grups toquen mentre la gent sopa!



- Tu també ets dels que creus que falta un espai públic per poder assajar a la Bisbal?

No li aniria malament, però no crec que “falti”. Sempre ens hem espavilat. Jo crec que és molt més urgent que les institucions deixin de molestar i perseguir la música i que el públic i veïns de sales i locals es facin al càrrec de que és molt millor estar escoltant música en directe que no estar veient el futbol en un bar, o fotent-se ratlles de coca en un pàrquing de discoteca. Però, potser, hi discrepen.



- Quins llocs proposaries a l’ajuntament per poder tocar o assajar?

El Teatret era un lloc ideal, només s’havia d insonoritzar la casa del veí. Però si ho prefereixen, qualsevol mas abandonat o nau de les afores aniria de perles. Dins del pavelló, que varen fer nou per a això, s’hi podria construir una sala, per exemple. Hauria de ser un lloc on s’hi pugui anar a peu.



- Com creus que serà l’actuació d’aquest proper 23 de maig al Mundial de la Bisbal?

Serà realment important. Fa molt temps que no toquem en directe i haver gravat un disc dóna un rodatge important i, en certa manera, també, la música no sona tan forçada.



- A quin lloc t’agradaria tocar que no hagis tocat?

Al Mundial!! Va en serio. També a qualsevol lloc del món on la gent estigui escoltant i participant amb els qui toquen, els músics. No suporto els llocs amb una barra on la gent xerra amb la música de fons. Em fan sentir com un esclau que els venta. Que es posin un disc!



- Quins són els teus projectes de cara al futur, o de cara la pròxima temporada?

Seguir buscant la música de la meva vida, amb la qual m'hi senti realment identificat. Crec que és la tasca més difícil de l’art: trobar un llenguatge propi. També hi ha un projecte mig engegat amb La Bisbal Jove-Tarannà, que quan tingui un moment m’hi posaré. A més, a l’octubre, Tarannà farem la música en directe per a dues pel·lícules mudes a la Pedrera de Barcelona, de Joan Colom i de José Val de l'Omar.


---------------------------------


dimecres, 28 de novembre de 2007


Qüestions de tarannà




La nova aposta de l'estimulant segell bisbalenc Bankrobber, casa de Mazoni, Sanjosex i Guillamino, és un septet amb gust per l'experimentació i aires jazzístics capaç de versionar en un primer disc La Polla Records i Erik Satie. El seu nom: Tarannà

G. VIDAL. Barcelona

+ Tarannà, amb Sisu Coromina al fons, en una imatge promocional del seu primer disc.
Ben conscient que la seva mort corre el risc de ser prematura per culpa de l'èxit, la discogràfica bisbalenca Bankrobber –responsable, en molt bona mesura gràcies a noms com els de Mazoni i Sanjosex, de l'aire fresc que es respira actualment en el pop català– fa temps que té assumit que els seus nous fitxatges no poden arribar si no és amb comptagotes.
En el que significa, per tant, la seva gran aposta per aquest últim tram de l'any, la discogràfica que impulsen Marçal Lladó i Xavier Riembau s'allunya del pop d'autor i dóna ales a un septet amb la convicció que escriure cançons sense renunciar a la improvisació que permet el jazz no només és possible sinó que no desentona al costat, atenció, d'una versió a cappella de Pobredumbre, de La Polla Records, gravada en una església del Bages sense que el mossèn ho sabés i d'una irreprotxable interpretació de La gnossiènne núm. 3 d'Erik Satie.
El grup en qüestió s'anomena Tarannà, i probablement algú veurà en ells la proposta bizarra d'aquest Nadal. Senyals de vida, el seu debut, és un disc molt més fàcil de pair del que es pot esperar d'un àlbum que també inclou gemecs d'infants al més pur estil de Berlin de Lou Reed; enregistraments al pati d'una escola de la Bisbal d'Empordà –d'on Sisu Coromina, cervell del grup, és originari–; coquetejos amb la música brasilera i l'acid jazz, i uns llargs títols de crèdits recitats moments abans que la cançó de Satie posi punt final a un disc capaç de revelar secrets en cada escolta. «Suposo que hi haurà gent a qui li agradarà i gent a qui no; he après amb el temps que no puc estar pendent d'això. Aquest projecte és una reconciliació amb les cançons, un intent de demostrar que a partir d'aquest tipus de música es poden fer cançons, no només improvisacions», diu Coromina, músic de Cheb Balowski, Mazoni, Sanjosex i Discípulos de Otilia, entre moltes altres bandes, que ara concentra bona part de les seves forces a marcar el rumb de Tarannà, un grup que va començar a prendre forma després que Coromina escrivís un seguit de cançons sense ni tan sols la intenció d'editar-les.
Senyals de vida es caracteritza per la veu de Sabina Witt, especialment brillant a Te i cafè, per certes connexions amb tota la moguda laietana («n'he sentit poca cosa, però amb això d'anar experimentant contínuament m'hi identifico», apunta Coromina), per la col·laboració de Jaume Pla (Mazoni) i per les peculiaritats d'una formació que, en la seva versió en directe, inclou saxos i trompeta, però no pas guitarra. «Tarannà en disc i en directe són dues coses realment diferents. Les cançons són les mateixes, però el plantejament és total. Això de gravar un disc i interpretar-lo de la mateixa manera en directe em sembla profundament avorrit», defensa Coromina.
Tarannà, amb mitja dotzena de recitals a l'esquena, té previst actuar a Barcelona el 17 de desembre i el 16 de febrer.