PRENSA

Prensa sobre la discografia:



PINTADES D'AMOR I DE GUERRA (Bankrobber BR022 , 2009)

Ocho piezas inéditas del saxofonista Sisu Coromina, de hálito jazzístico, y con remarcables incursiones en el apartado vocal -lo que puede romper quizá la unidad de la ambiciosa propuesta sonora del septeto radicado en Barcelona en algunos momentos, como, en el Vals dels cotxes cremats-, de los teclados y del musculoso bajo de Jordi Sánchez.
Arreglos impecables, Haden y Rollins en el horizonte y mensajes sin sombras: "Seré fidel al sentiment d'una lluïta quotidiana, anarquista" (L'heroi xumbo).

Esteban Linés -Diari "La Vanguardia"

------------------------------------

"Se presentan como una banda de jazz que toca canciones -o, según el caso, como una banda pop haciendo jazz- y, por más que la descripción resulte un poco obvia, es mucho más útil de lo que parece. No en vano, en Tarannà confluyen los vapores de la Cançó i los laberintos rítmicos de la Ona Laietana, los acelerones libérrimos del viejo Zeleste y el freno de mano del folk catalán. Que su primer trabajo, "Senyals de vida" incluyese versiones de artistas tan dispares como Erik Satie o La Polla Records ya dice mucho del talante aventurero de los catalanes, pero "Pintades d'amor i de guerra", su segundo disco para el sello de Guillamino, Sanjosex y Mazoni, dice aún más.
Asentándose en el jazz como base de operaciones y dejando que el saxo de Sisu Coromina lidere las contras, el septeto vuelve a exhibir una falta de manías absoluta a la hora de entralazar paisajes minimalistas ("Crisi és moviment"), inyecciones de easy listening escurridizo ("Càntic de plor i lloança..."), intrincadas galopadas rítmicas ("L'heroi Xumbo") e incluso una canción redonda y con trasfondo social ("Vals dels cotxes cremats"). Sin renunciar a ese espíritu inquieto con el que se dieron a conocer, los catalanes suenan más centrados. Se les sigue yendo un poco la mano con lo progresivo -estarían más cerca de Máquina! que de Música Dispersa, para entendernos) pero no está de más constatar que la música popular catalana puede seguir avanzando sin necesidad de encomendarse exclusivamente al folk y al pop."

David Morán - revista "Rockdelux"

---------------------------------

"És del tot lloable el repte del saxofonista Sisu Coromina a l'hora de voler obrir-se camí en l'escena musical amb una proposta tan singular i atípica com és Tarannà. En primer terme per infiltrar la seva identitat jazzística en un segell de rock independent com és Bankrobber, però sobretot per exposar un concepte musical que tan aviat beu de les sonoritats populars com de la improvisació i les coordenades que determinen el llenguatge del jazz. Enmig d'aquest aiguabarreig suren unes composicions que se situen en un perillós territori de ningú on dificilment els amants del jazz i els del pop es poden sentir còmodes. Però és precisament aquesta incomoditat la que genera un interés estrany per la seva proposta."

Yumay Puentes - revista "Jaç"

-----------------------------



SENYALS DE VIDA (Bankrobber BR014, 2007)


L’última notícia de l’any Bankrobber va començar a remenar la cua el mes de desembre: sortia a la venda la referència número 14 del segell (...), el primer disc dels Tarannà, septet barceloní capitanejat pel saxo alt de Sisu Coromina, que a més de formar part dels Cheb Balowski ha estat molt vinculat a la família d’artistes de la discogràfica.
(...)
Aquesta primera col·lecció de cançons va ser enregistrada entre el febrer i el setembre del 2006 i ha estat un any penjant de l’arbre, madurant. O més ben dit: s’ha quedat tancat dins una nevera, impassible, fins que algú l’ha tret d’allà dins, disposat a consumir-lo, amb l’esperança que no hagués perdut cap de les propietats que s’anunciaven en l’etiqueta descriptiva. I quines són, aquestes propietats? En primer lloc, l’eclecticisme. Senyals de vida és un disc que no admet etiquetes genèriques reduccionistes: comença amb una "Oda al folklore" a mig camí entre la veu arabitzant d’Antonia Melchor, les investigacions estrambòtiques de l’Ona Laietana i la llibertat del jazz més nerviós (a més de clavar-nos un petit sermó de hip-hop a càrrec de Víctor Galán); juga amb els localismes desacomplexats, que a "Pa amb tomata" es concreten, més que no pas en l’aliment, en la utilització de l’article neutre lo; s’acosta a les sonoritats tropicals ("Te i cafè"); recorda al primer Toti Soler i a l’autoajuda d’algunes lletres de musicals ("Groc i blau"). Una altra propietat del disc és l’element desconcertant, que pren importància a partir de "L’experiment n.2" («El poder de concentració de la mosca de la passió»), la versió a càrrec d’una escola del Bages de "Podredumbre", de La Polla Records (això sí que és punk, i a capella) i la preciosa "Gnosienne nº3" d’Erik Satie, que apareix com a recompensa després d’haver patit dos minuts de crèdits –com a les pel·lícules, però sense altra banda sonora que la veu. Per acabar, Senyals de vida és també un disc generós, en què Coromina és capaç d’amagar el saxo alt sempre que la cançó ho demani (i això que ha composat deu de les dotze cançons) i s’atreveix a regalar un dels millors temes a Jaume Pla, que brilla de mala manera a "Recepta dels àngels".

Jordi Nopca - Benzina
http://jordinopca.blogspot.com/2009/11/taranna-senyals-de-vida-bankrobber-2007.html


---------------------

En el que significa la seva gran aposta per aquest últim tram de l'any, la discogràfica que impulsen Marçal Lladó i Xavier Riembau s'allunya del pop d'autor i dóna ales a un septet amb la convicció que escriure cançons sense renunciar a la improvisació que permet el jazz no només és possible sinó que no desentona al costat, atenció, d'una versió a cappella de Pobredumbre, de La Polla Records, gravada en una església del Bages sense que el mossèn ho sabés i d'una irreprotxable interpretació de La gnossiènne núm. 3 d'Erik Satie.
El grup en qüestió s'anomena Tarannà, i probablement algú veurà en ells la proposta bizarra d'aquest Nadal. Senyals de vida, el seu debut, és un disc molt més fàcil de pair del que es pot esperar d'un àlbum que també inclou gemecs d'infants al més pur estil de Berlin de Lou Reed; enregistraments al pati d'una escola de la Bisbal d'Empordà –d'on Sisu Coromina, cervell del grup, és originari–; coquetejos amb la música brasilera i l'acid jazz, i uns llargs títols de crèdits recitats moments abans que la cançó de Satie posi punt final a un disc capaç de revelar secrets en cada escolta. «Suposo que hi haurà gent a qui li agradarà i gent a qui no; he après amb el temps que no puc estar pendent d'això. Aquest projecte és una reconciliació amb les cançons, un intent de demostrar que a partir d'aquest tipus de música es poden fer cançons, no només improvisacions», diu Coromina, músic de Cheb Balowski, Mazoni, Sanjosex i Discípulos de Otilia, entre moltes altres bandes, que ara concentra bona part de les seves forces a marcar el rumb de Tarannà, un grup que va començar a prendre forma després que Coromina escrivís un seguit de cançons sense ni tan sols la intenció d'editar-les.
Senyals de vida es caracteritza per la veu de Sabina Witt, especialment brillant a Te i cafè, per certes connexions amb tota la moguda laietana («n'he sentit poca cosa, però amb això d'anar experimentant contínuament m'hi identifico», apunta Coromina), per la col·laboració de Jaume Pla (Mazoni) i per les peculiaritats d'una formació que, en la seva versió en directe, inclou saxos i trompeta, però no pas guitarra. «Tarannà en disc i en directe són dues coses realment diferents. Les cançons són les mateixes, però el plantejament és total. Això de gravar un disc i interpretar-lo de la mateixa manera en directe em sembla profundament avorrit», defensa Coromina.

G. Vidal - El Punt

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2646003


------------------

Són set músics, però n'hi ha un que porta la veu cantant, encara que no canti. El jove saxofonista Sisu Coromina, de 26 anys, és l'ideòleg de Senyals de vida, el primer CD de Tarannà, un grup que no sabem si arribarà més enllà, però que ha deixat una interessant empremta tot just començar: un cedé amb onze temes que van des de les versions de La Polla Records (Podredumbre) a Erik Satie (La gnossiènne nº3), tot passant per la samba o el jazz.
"Buscàvem una cosa pròpia sense buscar un estil en concret", diu Coromina. Ell, que ha passat per escoles de música moderna "i en vaig sortir corrents", no vol que se'ls encaselli dins la música experimental o el jazz. Tanmateix, reconeix que aquest àlbum és fruit de l'experimentació amb diferents tonalitats, estils, "per veure què puc fer". Coromina, de fet, indica que, potser, els temes del CD són "exercicis d'estil".
Senyals de vida -un títol ben explícit- barreja els temes instrumentals amb els cantats. Coromina confessa que s'ha "reconciliat" amb la veu. Però matisa: "Hem tractat la veu com un instrument més perquè no tot giri al seu voltant". A més, ha buscat que no hi hagi cap protagonista absolut. Ell mateix, que ha compost o arranjat tots els temes, assegura que ha baixat "del burro" i que en molts temes no toca, sinó que escolta.
Coromina no sap si Tarannà farà carrera. "És una plataforma perquè passin coses diferents, perquè passi qualsevol cosa artísticament, és un espai de creació", diu. "Ara mateix -afegeix-, als directes hem incorporat poesia no cantada entre tema i tema".
"Els concerts són -ens continua explicant el jove saxofonista Sisu Coromina-, ben diferents al disc". Això és perquè molts dels components de la banda, com ell, són "improvisadors nats".
Una curiositat. Els Tarannà han inclòs els crèdits en un dels talls del CD, perquè saben que molta gent es descarregarà el disc directament d'Internet. Una innovació que segurament serà copiada.

Andreu Gomila - Diari "Avui"

http://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=110847



----------------------------


PRENSA SOBRE EL GRUP




dimecres, 28 de novembre de 2007
>
Qüestions de tarannà


La nova aposta de l'estimulant segell bisbalenc Bankrobber, casa de Mazoni, Sanjosex i Guillamino, és un septet amb gust per l'experimentació i aires jazzístics capaç de versionar en un primer disc La Polla Records i Erik Satie. El seu nom: Tarannà

G. VIDAL. Barcelona